Current Style: Standard
El Concert per a piano n. 3 de Ludwig van Beethoven obre una d'aquelles ferides en la història dels gèneres musicals que mai no es tanquen i són definitives per al futur. És la culminació de la primera etapa creativa i una obra molt personal que anticipa el camí que seguirà la seva producció. Un inici vigorós, trencador i de gran virtuosisme, dona pas al largo, un passatge d’íntima inspiració i bellesa lírica, que contrasta amb el rondó final. Aquesta extravagància per a les orelles dels vienesos de 1803 és essencial per entendre tot el que passarà després al piano i a l'orquestra.
Una simfonia de marcat caràcter programàtic és la n. 12 de Xostakóvitx, emparentada amb la n. 11, i amb un subtítol (“L'any 1917”) i una dedicatòria (“A la memòria de Vladímir Lenin”) que desfan qualsevol possibilitat de dubte. La seva potència narrativa la converteix gairebé en un comentari simfònic de l'enderrocament del règim tsarista, i la seva projecció plàstica dibuixa, a partir dels recursos que ofereix el dispositiu orquestral, escenes concretes de la Revolució Russa. La literalitat de les cites i referències la converteixen en un testimoni del segle XX i del llegat musical soviètic.
Close to Culture, even closer!
Select your province and enjoy culture for everyone