Current Style: Standard
Dmitri Xostakóvitx va mantenir un particular estira-i-arronsa amb el govern de Stalin entre els anys trenta i la Segona Guerra Mundial. Les simfonies d’aquest període transmeten, amb una ironia i un sarcasme mordaços, la repulsió que el músic sentia pel règim dictatorial del seu país. La Simfonia n. 9 n’és un bon exemple. Havia de ser la “Novena simfonia” soviètica, però Xostakóvitx no va posar-hi ni cor ni solistes, i no va afegir-hi cap apoteosi final; al contrari, des de l’inici el to burlesc va provocar una censura de l’obra, que no va poder-se enregistrar fins a tres anys després de la mort de Stalin.
Repertori
Intèrprets
José R. Pascual-Vilaplana, direcció
Gertu Kultura, oraindik gertuago!
Zure probintzia aukeratu eta denontzako kulturaz gozatu