Estat d’emergència

Premi de la Crítica al millor Text 2019, un monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps.

El Ramon s’acaba de separar de la Patri i, mentre busca pis, s’instal•la a l’habitació d’adolescent de casa dels seus pares. Allà retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i tot de cassettes que el transporten als anys 90.

Des de la seguretat de la seva habitació, rememora el seu passat, però el que no s’imagina és que, en el present més immediat, la seva vida està a punt de canviar i convertir-se en una autèntica muntanya russa.