Current Style: Standard
Marc Minkowski, director convidat de la temporada simfònica de l’Orquestra, ha volgut presentar-se amb un programa integrat per dos gegants: la “Júpiter” i la “Patètica”.
En un període de temps molt curt de l’estiu del 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies (núm. 39, KV 543; núm. 40, KV 550, i núm. 41, KV 551). Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu Don Giovanni i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la “Júpiter”, un sobrenom imposat per l’empresari J. P. Salomon.
Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura: “L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia”. Nou dies després, el compositor moria fruit del suïcidi resultat d’una depressió per la seva orientació sexual. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental.
Els noms que donem als sentiments humans (alegria, tristesa, rebel·lia, dubte, certesa, indiferència…) són massa grollers per definir aquests dos miracles musicals. Marc Minkowski, prestigiós director d’orquestra francès i fundador de Les Musiciens du Louvre, ens descobrirà els secrets d’aquestes cartes d’amor a la humanitat.
Intèrprets
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Marc Minkowski, director
Programa
W. A. Mozart: Simfonia núm. 41, en Do major, KV 551, “Júpiter”
P. I. Txaikovski: Simfonia núm. 6, en Si menor, op. 74, “Patètica”
Gertu Kultura, oraindik gertuago!
Zure probintzia aukeratu eta denontzako kulturaz gozatu