ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC

Va passar al cor d’Europa, a dues hores d’avió de Figueres. Aquí gaudíem de l’eufòria olímpica. A Sarajevo l’havien viscuda uns anys abans. De sobte, la TV ens servia imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina, barrejades amb el recompte de medalles olímpiques a Barcelona. El novembre de 2020 ha fet 25 anys que va acabar oficialment aquella guerra, on entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. Els focus i les càmeres ja no hi són. Però, ha acabat la guerra per a les supervivents i per als fills i filles nascuts d’aquelles violacions? Encara hi ha algú al bosc és només una part d’un gran projecte (obra de teatre, documental i instal·lació fotogràfica) de l’equip de Cultura i Conflicte. Un minuciós treball de recerca i de creació escènica a partir de diversos viatges a Bòsnia i Hercegovina per donar veu a les dones víctimes d’aquest conflicte, i als fills i filles nascuts de les violacions que van patir. Una obra de teatre que també parla de la doble realitat del 1992: mentre l’horror ocorria a la mateixa Europa, Barcelona celebrava els Jocs Olímpics.

Un text compromès amb la veu de les dones que van patir violacions durant la guerra dels Balcans i els fills i filles que van néixer dels embarassos forçats.