La flauta màgica, de W.A Mozart

Un dels títols més coneguts i més representats de W.A. Mozart. Un conte de fades, amb tocs d’humor, ple de referències filosòfiques.

Text d’Emanuel Schikaneder. Estrenada al Theater auf der Wieden de Viena, el 30 de setembre del 1791.

El príncep Tamino, perseguit per una serp, s’interna en els dominis de la Reina de la Nit, que li mostra un retrat de la seva filla Pamina, segrestada pel malvat Sarastro. Tamino s’enamora de la noia en veure la seva imatge, i la Reina promet donar-li la mà de la seva filla si la rescata. Junt amb Papageno, l’home-ocell, Tamino s’endinsa en territori de Sarastro, però s’adona que el mal l’encarna la Reina i no Sarastro. Però per poder-se establir lluny de la Reina amb la seva estimada ha de superar una sèrie de proves i, una vegada superades, els amants es reuneixen i demostren que el bé triomfa sobre el mal.