Les tres germanes

Olga, Maixa i Irina tornen a escena. La idea d’una vida millor impregna els anhels de les filles del general Prózorov. Però aquí al camp, apartades de tot, només hi regna el tedi. I Moscou és lluny... L’actor i director Julio Manrique torna al Lliure després de l’èxit de L’ànec salvatge de Henrik Ibsen el 2017. Aquesta vegada, amb un Txékhov (1860-1904), un clàssic al qual no s’havia apropat des de l’estrena el 2010 de la posada en escena de L’hort dels cirerers al Teatre Romea.
La història de tres germanes (Maixa, Olga i Irina) i un germà (Andrei) en la vida insatisfeta i decadent de les classes privilegiades en la Rússia rural. Moscou és el principal element simbòlic de la peça, sempre idealitzat i desitjat pels personatges, incapaços d’atrapar un món nou que ja despunta.
Les tres germanes voldrien anar a Moscou. Però no hi van. Voldrien vendre la casa on viuen, canviar de feina, de parella o de vida. Però no ho fan. Són capaces d’imaginar-se vivint una vida millor, una vida nova, plena de sentit i de llum. Però no saben com viure-la. I pateixen. Perquè no són on voldrien ser. Perquè no fan el que voldrien fer. Perquè no estimen qui voldrien estimar. Perquè no les estima qui voldrien que les estimés. Perquè
no són qui voldrien ser. I per què?