La pastoral de Beethoven

REPERTORI

P. I. TXAIKOVSKI: Concert per a piano i orquestra núm. 1, op. 23
L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 6, op. 68, “Pastoral”

INTÈRPRETS

Daniel Kharitonov, piano
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Gábor Takács-Nagy, director

EXPERIÈNCIES HUMANES I NATURALS

El Nadal del 1874 Txaikovski va ensenyar a Nicolái Rubinstein el concert per a piano que havia escrit. La reacció del seu amic, dura i freda, no li agradà gens, tot i que no desaprofità les crítiques rebudes i decidí reescriure’n certs passatges i modificar-ne algunes melodies. Rubinstein no li estrenà l’obra, però la interpretà molt i contribuí així a la seva projecció. Les novetats d’aquesta composició, a banda del mestratge del seu autor, són: el primer moviment té tres temes, malgrat que només en desenvolupa el segon i el tercer; el segon moviment és lent però conté un Scherzo a la part central i el tercer és un Rondó que inclou un passatge d’octaves diabòlic per al pianista.

Beethoven no era sols l’artista malhumorat, vehement i amargat que solem imaginar-nos, sinó també una persona positiva i bromista que gaudia passejant per la natura. La seva Simfonia núm. 6 està influenciada pel Retrat musical de la natura del compositor Justin Heinrich Knecht i intenta reflectir el mateix -camp; rierol, ocells; pastors; tempesta; goig i agraïment-, però de forma diferent. Els títols dels moviments pretenen evocar records campestres i alhora mostrar que la naturalesa, de la mateixa manera que ens brinda un espai per a les celebracions, ens sorprèn amb una tempesta, com la vida mateixa.