El desguace de las musas

S’obre el teló. El vell cortinatge grana desprèn tuf de suor i desinfectants. Les notes musicals es dispersen per la penombra mal ventilada, abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que projecten blava nit, el delmat cor de cantants assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i malles apedaçades, amanit amb boes plomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns rígides que amaguen tants desitjos, mirades nues que saben de tants ocasos. La ganyota de la mort oculta darrera del maquillatge barat. En el mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, ha quedat escrit amb pintallavis: El desguace de las musas.

Allí es refugien aquestes restes de coristes, vedettes desfonades, ruïnes de cantant, agonia i furor d'una cultura, a l'hora de tancament, la nostàlgia ballant en la penombra, l'hora en què les cadires es col•loquen sobre les taules.

"Ahí está esa forma suya de crear universos metafóricos y metafísicos. Hay en su propuesta algo de auto sacramental. Es un gran teatro de guiñol que se mueve entre lo trágico y lo cómico. En escena todo se construye a partir del juego... Un trabajo interpretativo construido desde las entrañas y el dolor.
El desguace de las musas es teatro ritual, áspero, vivencial, sin concesiones..." (Crítica de Joaquín Melguizo para el Heraldo de Aragón. Zaragoza. 3/02/19)

Direcció: Paco de La Zaranda
Dramatúrgia: Eusebio Calonge
Coproducció: Teatro Español, teatre Romea i La Zaranda

Repartiment:
Gabino Diego, Inma Barrionuevo, Mª Ángeles Pérez-Muñoz, Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano, Enrique Bustos

Espectacle en castellà
Durada: 80 min