Cúbit

Un text de Josep Maria Miró sobre la memòria i la construcció del relat que va ser a l'Espai Lliure la temporada 16/17. 
Premi BBVA de Teatre 2017 a Millor Actriu per a Anna Azcona.

En totes les obres que escric em formulo preguntes i, al mateix temps, intento traslladar-les als espectadors. Són de temes que m'inquieten i de les quals no acostumo a tenir respostes. Sovint se'ns remet a la nostra història - personal, familiar o col·lectiva - per intentar explicar i entendre qui som i les nostres circumstàncies actuals. Partint d'aquesta premissa, de quina manera i des de quin lloc construïm la memòria? O per paradoxal que pugui semblar, la construcció de la memòria és una acte de destrucció? Els protagonistes de la nostra obra - en un espai on es barreja l'àmbit ínitim familiar i la dimensió pública d'una fundació creada pels pares - preparen un llibre. I això m'ha servit de punt de partida per parlar d'una qüestió tan fràgil i dubtosa com la configuració dels relats oficials. Aquest encontre i la necessitat de plasmació d'un passat posarà en evidència les percepcions d'uns i altres i la necessitat d'arribar a pactes més o menys fidels amb la realitat, i generadors d'una determinada convivència.