Current Style: Standard
La Llei del Mar obliga a salvar qualsevol persona que s’estigui ofegant, qualsevol persona i en qualsevol circumstància. Aquesta llei la coneix molt bé la gent de Lampedusa, una illa petita i preciosa que anomenen la Porta d’Europa i a aquesta porta fa molts anys que hi truca la gent de l’«altra banda», persones que creuen que travessant el llindar estaran salvats. Europa, de moment, no els salva però els veïns de Lampedusa, fidels a la Llei del Mar, sí que ho fan. Un cop a l’illa, el doctor Bartolo és el primer que els acull, que els visita i que els cura, si pot. Però sobretot, els escolta.
Pietro Bartolo té a la memòria les històries de moltes d’aquestes persones, que ell recorda pel seu nom: la Jasmine, la Sara, l’Anuar, l’Omar, la Sama, la Favour... Sap que les xifres s’obliden però que no és gens fàcil oblidar les persones que coneixes pel nom. La seva manera de parlar de la crisi dels refugiats i, sobretot, de les persones refugiades és diferent. Basat en el seu llibre, Lacrime di sale, el documental creat a partir de la seva memòria, Fuocoammare de Gianfranco Rosi, va guanyar l’Ós d’Or al passat Festival de Berlín, i les paraules de Meryl Streep quan va entregar el premi, ara s’entenen molt bé: “És un documental urgent i necessari”. Doncs sí, és urgent i necessari que escoltem el metge de Lampedusa.
Gertu Kultura, oraindik gertuago!
Zure probintzia aukeratu eta denontzako kulturaz gozatu