CADIRA

Qui ha sentit la llibertat, té més forces per viure. Pep Aymerich va construint una cadira amb petits gestos i sense mirar l’espectador directament, però en tot moment li va mostrant en quin punt del procés constructiu està immers. Al llarg de l’acció hi ha un tempo eloqüent marcat pel ritme constant, directe, harmoniós, sense pauses ni artificis.