CALLA, JUDIT, CALLA

Clàudia Ferrer ens regala un monòleg, que esdevé diàleg amb el públic, en companyia de l’espai sonor creat per l’historiador i músic Carles Vidal, escrit i dirigit per Maria Cambil.

Ferrer ens delecta amb un monòleg, que esdevé un diàleg amb tothom que la contempla. L’acompanya Carles Vidal amb un teclat i una guitarra. Una obra amb música constant que reivindica la importància de l’espiritisme en les revoltes socials modernes i els moviments d’empoderament femenins.
Un espai que vol ser llar és habitat per una jove amb cor d’infant que no vol consumir-se entre les parets de la fàbrica tèxtil on treballa. És habitat per l’esperit d’algú que s’hi ha quedat atrapat sense cap altra forma de comunicar-se que les notes que fa sonar. És compartit per un gos, potser imaginari, potser no, això només ho sap la Judit.
La Judit, aquesta jove de cor fort, es planteja si altres realitats són possibles en una vida que no la deixa sentir-se lliure. Podrà generar una transformació radical en la seva vida? Podrà canviar el sistema que la fa girar?

Calla, Judit, calla és un diàleg, un enfrontament entre la paraula i la música que l’acompanya, l’acarona, l’alça, l’empeny i la pertorba. En aquesta experiència, la companyia gironina relaciona els espais místics i espirituals del segle XIX amb la societat contemporània catalana, el feminisme postcolonial i els moviments polítics socialistes, comunistes i anarquistes.

L’espectacle ha rebut l’acompanyament de Laura Alcalà, del col·lectiu La Súbita, en el marc del Programa d’Acompanyament Artístic 2024 del Teatre Municipal. 

“Calla, Judit, calla és una peça amb música constant, suau, decisiva, que no destorba ni interromp. Una aposta encertadíssima” Oriol Osan – Núvol