Julieta i Romeu

La nova producció del Ballet de Catalunya, “Julieta i Romeu”, reimagina el clàssic de Shakespeare a través de la lent innovadora del coreògraf Elias Garcia. Aquesta reinterpretació situa Julieta al centre, desafiant els rols de gènere tradicionals i potenciant-la com a figura de resistència en un món patriarcal.

El muntatge fusiona la dansa neoclàssica i la contemporània, incorporant elements folklòrics catalans singulars per simbolitzar la lluita de Julieta per l’autonomia. Aquesta atrevida adaptació no només ret homenatge a figures feministes històriques, sinó que també pretén inspirar una perspectiva moderna sobre la igualtat i l’apoderament de les dones en les arts.

EL QUÈ DIU SHAKESPEARE SOBRE ROMEU I JULIETA

“Romeu i Julieta” de William Shakespeare, escrit al segle XVI, és una pedra angular literària que aprofundeix en els temes perdurables i profunds de l’amor i els conflictes familiars. Explica la història de dos joves amants, Romeo i Julieta, afectats per les desavinences de les seves famílies. L’obra contempla profundament el fervor de l’amor jove i les limitacions socials.

El poder de l’amor veritable per transcendir els obstacles més greus, com la rancúnia entre els Montescos i Capulets, és fonamental a la narració. Malgrat els reptes, la parella es manté ferma en les seves emocions, i les seves eleccions segellen la seva fatídica conclusió.

En essència, “Romeu i Julieta” és un testimoni de la força de l’amor contra pronòstics formidables, mostrant la visió de Shakespeare sobre les complexitats de l’amor i la resistència del cor humà.

CONCEPTE COREOGRÀFIC D'ELIAS GARCIA

En la visió innovadora del coreògraf Elias Garcia, “Romeu i Julieta” de Shakespeare es reinterpreta començant amb un canvi significatiu i simbòlic: el títol passa a ser “Juliet i Romeu”. Aquest canvi reflecteix una reorientació deliberada de l’enfocament de la història, situant a Julieta com la figura central i simbòlica de la narració, mostrant la intenció de Garcia d’empoderar Julieta desafiant i remodelant els rols de gènere tradicionals des del principi.

El reajustament del títol de Garcia s’alinea amb una perspectiva feminista moderna. Julieta no és vista com una damisela en dificultats, sinó com una figura d’apoderament i resistència dins d’un context patriarcal, desafiant les normes de gènere de la seva època per representar l’autonomia i l’agència en una societat on les dones eren intercanviades entre homes.

La dinàmica entre Julieta i Romeu es converteix en una inversió dels rols de gènere tradicionals, amb Julieta sovint prenent el protagonisme i exercint el control, especialment destacat a l’escena del balcó on emergeix com una figura dominant tant física com verbalment.

La producció del Ballet de Catalunya, dirigida per Garcia, encarna aquesta visió amb una coreografia que barreja elements neoclàssic i contemporani, inclosa la integració especial del ball de bastons, un element distintiu del folklòric català que simbolitza la lluita de Julieta per l’autonomia i contra les limitacions socials. L’escenografia de Ramon Ivars té un paper crític, aportant profunditat visual i simbolitza el potencial de transcendència i emancipació de Julieta dins d’una societat patriarcal.

Garcia posiciona Julieta com una mena de personatge de ficció protofeminista, en contrast amb Christine de Pizan, una de les primeres feministes de la realitat. Aquesta reinterpretació no només fa homenatge a de Pizan, sinó que també destaca la rellevància i el poder dels personatges femenins a la literatura i la seva reimaginació contemporània.  A través de “Julieta i Romeu”, Garcia pretén contribuir a la societat actual promovent la igualtat de les dones i reconeixent la importància de les veus femenines en la història i la literatura. Aquesta visió pretén inspirar una perspectiva més equitativa i empoderada dels personatges femenins, reflectint la lluita contínua per la igualtat de gènere al món modern.