CORDES I PASSIONS. MARISA MARTINS I RAFAEL BONAVITA

Ikuskizuna

Musika

Klasikoa

Divendres, 22 de novembre de 2024 - 20:00 h

Marisa Martins, mezzosoprano
Rafael Bonavita, tiorba i guitarra

Veu, tiorba i guitarra conflueixen per expressar intensament els afectes, amors i desamors del barroc italià i el segle XX espanyol.

A la fi del segle XVI, els italians es proposen, conscientment, trencar els cànons estètics imperants en la música, tant pel que fa a estructures, com a la notació, o el tractament de les dissonàncies. Els intel·lectuals de diversos camps que integraven la Camerata Fiorentina, miraven el món ja a través del recentment creat telescopi. Vincenzo Galilei, pare del petit Galileu, tocava el llaüt i era un teòric musical de renom, membre també de la Camerata. Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la “antiga” i complexa polifonia, perquè una sola veu, neta, pogués expressar els més diversos afectes i passions de l’ànima humana. Ells mateixos la van cridar “La nova música” o “La moderna pràctica”, i en els llibres de cançons un dels instruments protagonistes per a l’acompanyament va ser la tiorba amb les seves catorze cordes.
La pràctica de el “recitar cantant” -com ho feia Giuglio Caccini, romà que s’acompanyava a si mateix amb la tiorba- i la bellesa transcendent dels textos musicats pel gran Claudio Monteverdi i molts dels seus contemporanis, van marcar una manera de fer la música que trenca les fronteres del temps i contínua sent actual. Els principis compositius de les cançons del segle XX que presentem en la segona part d’aquest programa, on el cant s’acompanya amb la guitarra, són essencialment els mateixos que van crear aquells revolucionaris del primer barroc italià. Són passions i sentiments… nous?, diferents?… probablement no. L’amor i el desamor, la solitud, l’alegria o la tristesa, ara són expressats amb altres paraules, amb altres acords i girs melòdics i rítmics que els acompanyen. Però continuen sent cordes… i passions.

Programa

Si dolce è il tormento Claudio Monteverdi
Quel sguardo sdegnosetto

Folle è ben che si crede Tarquinio Merula

Se l’aura spira Girolamo Frescobaldi
O mio cor
Cosí mi disprezzate

Usurpator tiranno Giovanni Felice Sances

Amanti, io vi so dire Benedetto Ferrari

(sense mitja part, només canvi d’instrument)

Los bilbilicos Matilde Salvador
A la una
Yo me levantí un lunes

La indita Robert Gerhard
La lobada
La ausencia

Anda jaleo García Lorca
Las tres hojas
Nana de Sevilla
La Tarara

Amor y odio Enric Granados
El tra la la y el punteado
El mirar de la maja
Callejeo
El majo discreto

Baroque Passions – Rafael Bonavita & Marisa Martins (youtube.com)