Don Ramón María del Valle-Inclán a través de Ramón Gómez de la Serna

Un espectacle que fa intuir, entendre, sintonitzar, vibrar i sentir els ressons d’una època impressionant, d’una època on l’art i la vida es donaven la mà.

Aquesta és la història d’un Madrid que ja no existeix, d’un Madrid que va néixer en el canvi de segle després de la pèrdua d’una guerra, d’unes colònies, de la pèrdua d’una esperança, d’una manera d’entendre’s al món. Un Madrid que es comença a construir amb el desastre de Cuba, Filipines i Puerto Rico i que s’esvairà amb una altra guerra, la del 36.

Aquesta també és la història de la bohèmia, de les avantguardes, de la pintura, de la música i de com els mitjans de comunicació de masses arriben a la nostra cultura per no anar-se’n mai.

És la història d’una mirada que busca un ressò en la vida i l’obra de Don Ramón María del Valle-Inclán. És un diàleg, un diàleg entre ressons, un diàleg fantasmagòric, un diàleg des de les absències. És una reflexió sobre la validesa de la literatura per a entendre la vida. És la literatura com a columna vertebral d’una vida.