Current Style: Standard
Amb una fascinant vida artística i una obra rica i brillant, el Gran Teatre del Liceu vol recuperar en temps moderns la seva òpera La Merope.
(Presumptament) assassinat a ganivetades a Roma amb 38 anys (per l’enveja del compositor Niccolò Jommelli), en coneixem poc, de la seva biografia, més de tres segles després del seu naixement. Deixeble del mestre de capella de la catedral de Barcelona Francesc Valls, va anar a Nàpols, on va poder estudiar amb Francesco Durante, on va desenvolupar l’estil per la música sacra.
En els teatres d’òpera de Nàpols va ser on va conèixer el gust pel gènere líric i on va fer una important aportació en el Barroc crepuscular i l’anunci imminent del naixent Classicisme.
Després del seu gran “oratorio” napolità Giuseppe rinocosciutto (1736) arribaria el seu primer gran èxit: La Merope, estrenada al Teatro delle Dame de Roma, 1743. Va representar el seu triomf definitiu a Itàlia. Van seguir altres títols com ara Artaserse (1744), Mitridate (1746) o Bellerofonte (1747), aquests dos darrers en el seu període londinenc com a director del King’s Theater Haymarket, on havia triomfat Händel uns quants anys abans.
La darrera òpera de Terradellas, Sesotri (1751) serà la primera partitura d’un compositor català estrenada escènicament a Catalunya, concretament al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.
Una biografia artística meravellosa on va tractar amb Gluck i va competir amb altres de la qualitat de Porpora, Galuppi o Hasse. Serà Francesco Corti, reconegut clavicembalista i director d’orquestra, qui, al capdavant d’AKAMUS (Akademie für Alte Musik Berlin), doni impuls a aquesta proposta de tornar a la vida aquesta partitura de gran refinament orquestral i vocal que ha restat adormida massa temps.
Una música imaginativa, unes melodies plenes de vida, un gran ardor teatral i un gran sentit del drama fan la necessitat de reivindicar Terradellas.
Gertu Kultura, oraindik gertuago!
Zure probintzia aukeratu eta denontzako kulturaz gozatu