Idomeneo (VERSIÓ CONCERT)

Després d’haver presentat a Barcelona la Trilogia Da Ponte i La flauta màgica, ara arriba el torn a una altra obra mestra del compositor, Idomeneo. 

Estrenada a Múnic el 1781, a partir del mateix llibret adaptat que faria servir André Campra en el seu Idoménée, tragédie lyrique del 1712, Mozart l’escriu quan, amb vint-i-cinc anys, representa la seva tercera “opera seria”, després de Lucio Silla i Il Re pastore. 

Amb un talent dramàtic precoç, Mozart assimila de Haydn un revolucionari estil tot extraient algunes lliçons sobre la natura comicodramàtica i l’adapta al seu propi llenguatge tot esdevenint una modernització absoluta del gènere. Així, Idomeneo, partitura extraordinària, representa un important repte per al compositor a l’hora de fusionar un nou model híbrid (la flexibilitat de la tragèdia francesa amb el lirisme de l’òpera italiana). 

Els protagonistes de la trama són els fills dels herois de la Ilíada, l’epopeia èpica grega que narra la guerra entre grecs i troians que va acabar amb la destrucció de Troia. Així, Idamante té un enorme pes dramàtic, Ilia un caràcter més suau, Elettra és expressiva en la seva bogeria arquetípica, mentre que Idomeneo, en la seva nobiltà, renunciarà serenament al seu tron per anunciar la pau, mentre Neptú concedeix el perdó, que tant era del gust il·lustrat. Jacobs, que sempre posa èmfasi en la tria de les veus, aconsegueix un bouquet sempre hipnòtic, encantador i sorprenent per explorar tots els matisos d’uns personatges vulnerables en la seva intimitat. 

El mestre belga, al capdavant de la Freiburg Barockorchester, ens oferirà la interpretació més profunda, reflexiva i humana mai escoltada, on explicarà amb energia i fantasia la seva trama sobre la promesa d’un rei al déu Neptú de sacrificar la primera persona que veu si arriba a casa amb seguretat; en realitat, posa en qüestió el concepte sencer de religió: “L’amor val més que una promesa feta amb por”, comenta Jacobs. Mentre que en el seu temps van criticar aquest Idomeneo com la darrera metamorfosi d’un gènere obsolet, Mozart va llegar-nos una obra amb una veritable fúria creativa. 

René Jacobs, autèntic especialista en aquest repertori, li torna el vigor necessari per interpretar aquesta partitura il·luminadora.