Current Style: Standard
Sento com vaig construint murs de gel dintre meu, mentre el planeta s’està desglaçant per protegir-te, per no sentir més i no sentir tant i tinc por.
M’he quedat aquí immòbil. Tinc por que l’aigua de dins del meu cos se’m refredi i que els pulmons se’m quedin glaçats, solidificats, i que em deixin cada vegada menys espai per respirar. Tinc por que la sang que em corre per les venes se’m vagi congelant i no m’arribi al cor.
Trencar el gel i tornar. Tornar a la tendresa, a la carícia, a la presència. Tornar a la pell, al cos, a la llet, als pits, a l’aigua, a la sang, als ossos, al ventre matern, abans del ventre matern.
Qui guardarà la nostra memòria?
“La interpretació de l’Ada és tècnica i passió, cap, pulmons i fetge. I se sustenta amb una escenografia senzilla (obra de la Paula Bosch) i una il·luminació de la Natàlia Ramos que recull i separa cada escena. La memòria del gel és un espectacle que rodarà ben segur per més d’un festival, que podrà ser ubicat en diversos espais o a l’aire lliure i que se sumarà als molts espectacles que es fan i es continuaran fent per posar el problema del canvi climàtic a escena. S’ha d’insistir en aquesta militància per tal de no deixar de valorar el nostre entorn més verd, per entendre la vida salvatge, per no oblidar que el gel és aigua que ha de córrer per aquells rierols que s’estan secant.”
Martí Figueras - Recomana.cat
https://recomana.cat/obres/la-memoria-del-gel/critica/ja-sols-ens-queda-...
Autoria i interpretació: Ada Vilaró
Creació: Vero Cendoya, Elayne Grayling i Maria Stoyanova
Direcció: Pep Pla i Ada Vilaró
Escenografia: Paula Bosch
Il·luminació: Natàlia Ramos
Espai sonor: Joan Gorro
Assessorament: Vero Cendoya
Ajudant de direcció: Elayne Grayling
Gertu Kultura, oraindik gertuago!
Zure probintzia aukeratu eta denontzako kulturaz gozatu