Tomeu Ventayol. Retrospectiva

Format a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Tomeu Ventayol (Alcúdia, Mallorca, 1945) irromp a l’escena artística illenca cap a finals dels vuitanta amb una obra depurada de qualsevol element referencial i impregnada d’uns trets que es mantindran al llarg de la seva trajectòria: austeritat formal i extrema simplicitat compositiva, d’una banda, i un interès pels elements sígnics, de l’altra, als quals s’afegirà ben aviat la passió per la tridimensionalitat, que el conduirà poc temps després a desenvolupar una intensa activitat escultòrica en paral·lel al seu experimentalisme pictòric, i que esdevé constant fins avui.

Ventayol beu de les fonts de l’abstracció geomètrica, de l’informalisme, de l’objet trouvé, de l’art povera... però també del conceptualisme, de l’expressionisme abstracte, del land art, de l’informalisme. I encara que en ocasions prengui com a punt de partida un rostre, una figura humana o un paisatge, sempre hi haurà un rigorós procés de sintetització que conclourà en unes formes essencials, contundents, on l’eficàcia del gest mínim emfatitza el seu potencial evocador.