Dins d’una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, prega per la mort d’Adela. La casa ha caigut en un mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda i les seves filles.
“Escoltem la veu de la criada per il·luminar els racons obscurs de l’obra de Lorca. Poncia parla de suïcidi, llibertat, culpa, classe, educació i sexe, I ho fa amb tota la força d’una veu que ha estat maltractada i callada. L’anima de “la Poncia” s’obre per insistir en la necessitat de transferir als demés la idea d’estimar-nos en llibertat.” (Luis Luque)
(A partir de La casa de Bernanda Alba de Federico García Lorca)
Cookie propioak eta hirugarrenenak erabiltzen ditugu zure nabigazio-esperientzia hobetzeko, edukia pertsonalizatzeko eta webguneko trafikoa aztertzeko.
Jarraian, gure zerbitzuak eta zure nabigazio-esperientzia hobetu ahal izateko gaitu nahi dituzun cookien kategoria hauta dezakezu. Cookie guztiei buruzko informazio gehiago nahi izanez gero, kontsultatu gure cookie politika./a>.
Cookies necessàries per a l’ús correcte del web com, per exemple, per a l’inici de sessió, l’autenticació o la seguretat.
Permeten mesurar, de manera anònima, el número de visites o l’activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment i introduir canvis en funció de l’anàlisi de les dades d’ús dels usuaris del servei.