Fabricació additiva: construint al límit

<p>Algun dia serà possible construir instal·lacions científiques a la Lluna? Gràcies a la ràpida evolució de la impressió 3D a l'última dècada, investigadors i arquitectes es plantegen si aquesta tecnologia permetrà crear noves infraestructures o fins i tot assentaments humans en entorns límit&nbsp;on fins ara semblava impossible residir, sigui al nostre satèl·lit o a zones d'interès científic d'accés molt difícil, envoltades de grans extensions àrides o amb situacions climàtiques adverses.</p>

<p>Però el cost de portar materials de construcció a segons quin lloc és inviable i des de la Terra fins al nostre satèl·lit, senzillament incalculable. El que sí que resulta viable és adequar maquinària d'impressió additiva&nbsp;<em>in situ</em>, que sigui capaç de fer servir materials que hi ha en aquests entorns límit, com per exemple la sorra del desert o de la superfície lunar, per&nbsp;fabricar estructures que s'acaben convertint en construccions completes.</p>

<p>En aquesta conferència, l'arquitecte Marc Zaballa ens explicarà com, segons investigacions recents, la possibilitat de construir instal·lacions en llocs inhòspits com el desert o la Lluna és cada vegada més factible. I amb aquest mateix mètode, seria possible edificar una ciutat fora del planeta Terra? Potser, en un futur no gaire llunyà...</p>

<p><strong>Marc Zaballa</strong>&nbsp;(Lagula Arquitectes): Arquitecte per l'ETSAB (UPC) i soci de Lagula Arquitectes. El seu interès per l'espai el va portar a estudiar a l'International Space University (SSP'08) ia col·laborar amb l'empresa Galactic Suite en el projecte d'un hotel orbital i la competició internacional de Google Lunar XPrize per portar un robot a la Lluna.</p>

<p>&nbsp;</p>

<p>Dimarts 17 d’octubre, a les 18 h</p>