Ni rastre de qui vam ser

• Ni rastre de qui vam ser amb Fel Faixedes i Carles Xuriguera

Amb la pandèmia els teatres han quedat buits. El govern necessita personal per cobrir les places de vigilant d’escenari qualificat, una nova professió que es va crear quan aparegué la llei orgànica Cultura/21 i la necessitat de tenir els escenaris lluny de l’abast d’artistes, activistes, comediants, gent de l’antiga cultura i públic en general. 

El vigilant d’escenaris qualificat procura que no passi res. Mai. Tal com mana la llei. 

En Caralt i l’Hostench són dos treballadors d’una empresa de vigilants d’escenari qualificats. Passen les hores de la seva feina omplint la buidor d’un teatre mort. Viuen un present de desesperança i projecten un futur d’una lluminositat més que improbable. Persegueixen l’ombra gairebé difusa que una vegada, fa molt temps, ells mateixos van aconseguir projectar. 

I així els veiem, un dia com avui, quan un error fa que el teatre sigui ple o gairebé.