Flor de Maig.

Amb una forta base de dansa popular, aquests peça utilitza la fusió d’estils i cultures del moviment, donant pas a una nova manera d’interpretar-la, portant-la al terreny del llenguatge de les danses urbanes i més experimentals.

Flor de maig proposa una nova mirada a la tradició des d'una perspectiva de postmodernitat, fusionant llenguatges i amb la dansa d'arrel com a base, en diàleg amb la dansa urbana i contemporània. La peça parteix de la llegenda de La Dama de Can Fàbregues, vinculant-la amb diversos elements de la tradició popular, i capgirant el desenllaç per llegir-lo des d'una perspectiva de gènere contemporània.