Moriu-vos

Tal com ja va fer Cultura i Conflicte amb el seu primer projecte (Encara hi ha algú al bosc), Moriu-vos es serveix de l’experiència real i els testimonis per construir una funció que utilitza diversos llenguatges escènics. En aquesta ocasió per parlar de l’edatisme, de la vellesa, que és també parlar del passat i de la memòria. Parlar de gent gran és parlar de soledat, de residències, de medicació, de deteriorament físic i mental, de no-productivitat, de sentiment d’inutilitat o de cures, però també és parlar de rebel·lia, de memòria, de formes d’evasió, de fantasia, de records…  En el fons, parlant dels vells, parlem també de nosaltres mateixos.