Mariona Camats i Marc Heredia, violoncel i piano

Quan tot just començava a publicar les seves obres i obrir-se al món, un 14 de maig de 1847, Fanny Hensel Mendelssohn moria mentre dirigia un assaig. Sis mesos més tard, el 4 de novembre, el seu germà Felix Mendelssohn també marxava d’aquest món, devastat per la mort de la seva germana. El 175è aniversari de la mort d’ambdós compositors durant el 2022 ens va semblar una bona oportunitat per retre’ls homenatge.

El fet que morissin el mateix any, encara que sembli un petit detall, retrata de manera metafòrica el gran vincle que hi hagué entre ells, un vincle que tingué moltes cares, des de l’admiració mútua (sovint Felix li demanava a Fanny que li revisés les obres) fins als consells que ell li donava perquè se centrés en les tasques que pertocaven a una dona d’aquella època i no publiqués les seves obres. Cal recordar que, durant aquells temps, el gènere era un factor determinant per tal de poder projectar-se al món, i encara més si provenies d’una família benestant, on estava molt mal vist per l’opinió pública que les dones es dediquessin al món professional. Així doncs, per bé que Felix i Fanny rebessin la mateixa educació musical i humanista i gaudissin ambdós d’un talent inqüestionable, els seus camins van prendre rumbs diferents: Felix va poder gaudir d’una extensa carrera i reconeixement arreu, mentre que Fanny es va haver de limitar a estrenar les seves obres als concerts que s’organitzaven a casa seva, això sí, freqüentats per grans personalitats culturals i musicals de Berlín. Val a dir, però, que més d’un segle més tard, la majoria de les seves obres van començar a publicar-se, en el que seria un homenatge pòstum al seu desig de veure-les a la llum, i cada vegada són més els músics que s’interessen per elles i les interpreten.

Pel que fa al programa del concert, hi trobem una altra connexió familiar i és que la majoria de les obres estan dedicades al seu germà Paul, que era violoncel·lista. Les dues sonates de Felix Mendelssohn, escrites el 1838 i 1843 respectivament, reflecteixen l’esperit optimista del compositor, per bé que es diferencien en què la primera té un caràcter més clàssic i la segona és molt més passional i vibrant. Les peces de Fanny Mendelssohn, escrites el 1829 i 1830, denoten una compositora de gran sensibilitat i que, malgrat compartir alguns trets amb la música de Felix, té una personalitat diferenciada i única.