Anna Ferrer

Parenòstic és la culminació temporal del procés personal i artístic d’Anna Ferrer, en tant que viu, crea i comparteix la integració dels oposats que per ella suposaven la creació i la tradició. Amb Tel·lúria va fer apologia d’aquest folklore que la ubica en el món humanament i cultural, mentre que amb KRÖNIA es va alliberar de l’enfaixament de sentir-se part d’un únic codi d’origen, permetent-se sonoritats no vinculades amb la seva suposada identitat folklòrica. Ara, reposada d’aquest combat creatiu intern, entén que és un tot, que la creació i la tradició van de la mà, i que no pot crear sense considerar la tradició, i no pot deixar de cantar la tradició sense aportar-hi creativitat.