Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard)

Joan Carreras fa el seu millor paper amb una obra sobre els mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment i els límits de l’ambició humana

“Em conviden a protagonitzar Ricard III (...) M’ho mereixo. Anys i anys de remar en piscines de llet merengada amb actors mediocres, papers secundaris o protagonistes en obres de pacotilla fins que, un dia, algú posa un esglaó a l’alçada de les meves molt destacades possibilitats. I ara sí, ara compondré un veritable personatge, meravellaré els qui em vinguin a veure, guanyaré tots els premis, sortiré a les revistes, seré l’orgull de la meva família, del meu país.”

Un actor s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. A mesura que s’entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé cada vegada més estreta.

Text original estrenat en castellà el 2013 a Uruguai amb el títol Historia de un jabalí o Algo de Ricardo