Estil actual: Estàndard
Tota l'ambigüitat, el dramatisme i la ironia de la música de Dmitri Xostakóvitx es despleguen magistralment en el seu primer Concert per a violoncel: una peça emotiva i de gran virtuosisme per al solista, escrita per a Mstislav Rostropóvitx, que la va estrenar a Leningrad el 1959. El compositor rus se serveix d'una orquestra de dimensions reduïdes per teixir un diàleg captivador entre el violoncel i l'orquestra, en què destaca el protagonisme de la trompa.
Alegrías és una suite simfònica basada en temes de Flamenco, un ballet encarregat a Robert Gerhard per la companyia Rambert el 1941, que va condicionar la feina del compositor a la recerca dels clixés espanyols apreciats a Londres. Amb tot això i malgrat la duresa de l’exili, arrodoneix un pastitx simfònic brillant i avantguardista. El caràcter paròdic i l'eloqüència de les cites al jaleo final —l'Himne de Riego i la Marxa fúnebre de Chopin per al toro— converteixen aquesta partitura en un testimoni d’un fort caràcter irònic i crític.
Per a Carl August Nielsen es va obrir una nova etapa creativa a partir de la seva Simfonia n. 4, la més elogiada del seu personal catàleg simfònic: una celebració de la vida estrenada a l'equador de la Primera Guerra Mundial.
Apropa Cultura, encara més a prop!
Selecciona la teva província i gaudeix de la cultura per a tothom