Títuba, bruixa, negra i ramera

Aquest personatge, basat en una persona real, és davant nostre: bruixa, negra, oblidada per la història. A TÍTUBA. BRUIXA, NEGRA I RAMERA, la protagonista ens porta amb ella (potser fins i tot a la seva escombra) a aquell passat en què va ser culpable de la mort de desenes de persones. O això diuen. Es comenta que era una bruixa terrible que va condemnar i va obligar unes nenes a servir el dimoni, i va embruixar moltes persones innocents. Sobretot a dones, ja se sap que les dones són les acusades sempre, les bruixes, les eres, les pàries i, per tant, les penades i perseguides.

Però Títuba no se n'excusa, està farta de ser cap de turc. Repassa la seva història per intentar demostrar la seva innocència i finalment obtenir un judici just, i per advertir altres dones del perill constant que corren de Ser condemnades. Perquè Títuba està farta, fins a límits inimaginables, de ser una més de les dones que es penalitza sistemàticament.

Potser -no ho sabem del cert- Títuba ha vingut com una aparició, per cobrar-nos l'acte col·lectiu de mirar a un altre costat quan s'encenen les fogueres, les reals i les metafòriques. Potser ha vingut a dignificar totes les que han desaparegut en flames que no les haurien d'haver consumit. Potser vingui a escopir sobre tots aquells que continuen sent la flama d'aquelles fogueres. Segurament perquè el seu cos, de dona negra, ha passat segles i continua sent penalitzat per existir, pel seu poder, pel desafiament que significa al sistema ser una dona negra i poderosa.

Hola Títuba, benvinguda