SCHUBERT: INACABADA. Nicolas Altstaedt

Els dos moviments del que avui coneixem com la “Inacabada” componen l'obra simfònica més popular de Franz Schubert, un punt d'inflexió en la història del gènere capaç de trencar els motlles clàssics. Com en altres simfonies, no va ser la mort el que va interrompre la feina del compositor vienès, ja que va abandonar el projecte sis anys abans de morir. Contemporània del seu gran cicle de lieder Die schöne Müllerin (La bella molinera), Schubert mai no la va poder escoltar en vida. Un llarg moviment en què s'encadenen frases extenses obre una obra capaç de dibuixar una gran paleta d'atmosferes i afectes, encarnant aquest talent inexplicable que envejava Richard Strauss.

Idomeneo marca un punt d'inflexió en la producció operística de Wolfgang Amadeus Mozart. Es tracta d'una obra escrita per encàrrec de la cort de Baviera que el compositor tenia en gran estima, malgrat el seu tortuós procés de creació. La seva música ens permet apreciar-ne la riquesa d'idees i l’habilitat per perfilar personatges i situacions, sobre les quals domina el destí humà marcat per la mort.

L'australià Brett Dean ha obtingut reconeixement internacional al llarg de les dues darreres dècades en forma d'encàrrecs i premis. Carlo és la seva obra més interpretada, una peça simfònica que parteix d'una relectura creativa de la música i de la vida de Carlo Gesualdo, el gran madrigalista del Renaixement.

El primer Concert per a violoncel de Franz Joseph Haydn és un dels més cèlebres que s'han escrit per a aquest instrument i peça clau per a molts intèrprets. Constitueix una obra de joventut que, tanmateix, revela la solidesa i l'ofici del mestre austríac.