El sociòleg Karl Mannheim va qualificar l’Alemanya del temps històric en què va publicar el seu Ideología y utopía (1929) com un indret on imperava “una actitud per a la qual totes les idees s’han vist desacreditades i totes les utopies han quedat destruïdes”. La música també es va fer ressò d’aquestes noves regles del joc i la República de Weimar va assistir a una explosió de llibertat creativa que va conviure pacíficament amb la tradició, representades l’una i l’altra per compositors tan diferents com ara Paul Hindemith i Richard Strauss, o Hans Pfitzner i Kurt Weill. La modernitat de la vida quotidiana es va instal·lar en la música culta com no ho havia fet mai fins aleshores, fos en els arguments operístics o en la coneguda com a Gebrauchsmusik, i el vertigen i les contradiccions d’aquells anys van tenir, inevitablement, una traducció sonora que manté intacta la seva frescor.
A càrrec de:
Luis Gago, musicòleg, gestor, crític de música i escriptor.
Horaris
Dijous 3 d’abril, a les 18.30 h
Comentaris
Es demana puntualitat
Consulta la bibliografia relacionada amb l’exposició a la nostra botiga-llibreria
A continuació pots seleccionar la categoria de cookies que vols habilitar perquè puguem millorar els nostres serveis i la teva experiència de navegació. Per a més informació sobre totes les cookies consulta la nostra política de cookies.
Cookies necessàries per a l’ús correcte del web com, per exemple, per a l’inici de sessió, l’autenticació o la seguretat.
Permeten mesurar, de manera anònima, el número de visites o l’activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment i introduir canvis en funció de l’anàlisi de les dades d’ús dels usuaris del servei.