Ejaculant Diarrea. Part II.

EJACULANT DIARREA 2 és, encara que sembli estrany, la segona part d’EJACULANT DIARREA 1.
Es tracta d’un espectacle en el que una sola veu s’estrafà, s’abonyega, s’aporrina i es condueix com gràcies als efectes psicotròpics dels aliments macrobiòtics cap a límits estramb­òtics.
Una història sobre temps i llocs en el que s’intenta és transcendir als temps i a l’espai sense, evidentment aconseguir-ho. Fins on nosaltres sabem.
Una hora de cabaret inexistencialista on l’únic argument és el fracàs i l’esgotament del públic.
Acompanyat pels paisatges sonors d’en Vidal Soler i, de nou, amb producció de Cristina Rigau, Roger Pelàez s’endinsa cap a l’exterior, penetrant les afores de si mateix i fa una tombarella mortal que sol acabar amb el seu cap entaforat dins del seu propi cul.
Sí, també és un espectacle de contorsionisme.
Sí, hi ha molta vivència i molta intel·ligència viatjada en Roger Pelàez
Realment, és un xou en el que, per no haver-hi de res, hi ha una mica de tot.
Poesia lacrimògena.
Apocalipsi xapera.
Humor de no fer pensar.

Roger Pelàez portava molts anys esperant aquest moment en què els idiotes dominen el món perquè ell és molt idiota i té per segur que, amb una mica de sort, un tros o altre de món li’n tocarà. Canta, dibuixa, estudia el Talmud i ha publicat llibres de tebeos on simplifica les coses per fer la vida més manejable i mengívola a penya com ell. Que no tenen res, que no són res i que no aspiren a res.