Estil actual: Estàndard
Hi ha partitures embolcallades en un nimbe de llegenda amb tanta significació històrica que ens fa oblidar la música, transcendint totes les esferes. Això succeeix, com amb molt poques obres, amb la Simfonia n. 5 de Ludwig van Beethoven, estrenada a la Viena de 1808 sota la direcció del mateix compositor. Una obra de llarga gestació que va resultar sorprenent i l'arribada de la qual va transformar la història i el significat de la música simfònica: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann va escriure, a la seva cèlebre ressenya dos anys després de l'estrena, que es trobava davant la porta al “regne de l'infinit”.
El gran sentit de l'humor de Franz Joseph Haydn es pot apreciar a la seva Simfonia n. 60, coneguda com Il Distratto (El distret), on introdueix sorpreses musicals i una narració gairebé teatral de les escenes. De fet, a l'origen havia estat música incidental per a una peça teatral. La sublimitat i la hilaritat conviuen en una partitura que conserva la modernitat més de dos segles després.
El Concert per a trompa de Hans Abrahamsen ja ha aconseguit nombrosos èxits a Europa des de la seva estrena. Dedicat al reconegut trompista alemany Stefan Dohr, que el va estrenar amb la Filharmònica de Berlín el 2020, se n'ha destacat la capacitat de generar atmosferes sorprenents i suggestives amb pocs elements.
Des del seu exili als Estats Units, Bohuslav Martinů va ser capaç de concentrar en una de les seves obres mestres, Memorial to Lidice (En memòria de Lidice), un testimoni musical devastador sobre una de les pitjors massacres comeses per l'ocupació nazi a l'antiga Txecoslovàquia, en el qual integra el cèlebre motiu del “destí” de la Cinquena de Beethoven.
Apropa Cultura, encara més a prop!
Selecciona la teva província i gaudeix de la cultura per a tothom
Valoracions