Rastres

“Rastres” se centra en el trauma transgeneracional, mostrant com els conflictes traumàtics no resolts poden ser transmesos a través de generacions mitjançant mecanismes inconscients. En aquesta peça s’utilitza la memòria històrica com a punt de partida argumental; la guerra civil és un exemple clar del nostre trauma col·lectiu. I amb un seguit de contes que travessen quatre generacions, s’explica la història d’uns personatges que lluiten contra el mateix fantasma, tot i que cap d'ells ho sap. Mitjançant aquests contes acompanyats d’una poètica visual, s’explora el pes d'un secret amagat, mostrant un terror tan irreal com palpable.

L’espai es transforma constantment, representant diferents escenaris com un menjador, un bosc, un tren, un bar, un camp de blat, i fins i tot un malson que suggereix estar dins de l’úter. Tanmateix, una taula de fusta es mantindrà com l'epicentre de l’escena, representant la família, i a través d’ella i altres objectes l’espai serà canviant.