Órgia

Órgia és un acte eclèctic que reuneix històries de vides segrestades i maltractades de dones que ja no les poden explicar, relats íntims de qui les ha viscut i vol compartir-les, i una revetlla de veus de dones àvides de ser cos, un de sol, i fer-lo saltar.
Órgia és un recorregut per la història recent de la salut mental, des de la reforma psiquiàtrica de finals dels anys setanta fins als nostres dies. Aquesta mirada històrica és
el punt de partida d’un viatge cap al present: un lloc on observar de prop una generació de dones d’entre 40 i 50 anys, educades per al triomf i l’emancipació, que s’han
trobat de cara amb un sistema patriarcal ple d’exigències i càrregues insuportables. Órgia engloba el patiment humà, en particular el de les dones, i li dona la possibilitat
d’il·luminar-se a través de l’acte; el d’explicar i compartir.
Les òrgies, a l’antiga Grècia, eren rituals en què una veritat espiritual estava a punt de ser revelada. La nostra Órgia va dirigida al públic en general, sense especificitats, és un
relat universal que parla del que va ser ahir per acollir el que succeeix avui.
La Rara
La Rara és un col·lectiu escènic obert que neix de Rocío Hoces i Julia Moyano, a partir de la cerca d’una coherència artística, vital i política. Fruit d’aquesta decisió va néixer el
projecte Si Yo Fuera Madre, una indagació sobre la maternitat, les cures i l’amor després de l’amor. Actualment, estan treballant en una investigació sobre la salut mental
amb perspectiva feminista. D’aquesta investigació cristal ·litzen tres propostes en formats diferents: Frenia, de caràcter expositiu i performatiu; Saltar la tapia, projecte
de mediació artística; i Òrgia, espectacle escènic.