Current Style: Standard
“La Sisena és la seva obra més personal i és, a més, profètica”. Amb aquestes paraules, Alma, la dona de Gustav Mahler, definia el llenguatge sonor apocalíptic d’aquesta simfonia.
Un món en si mateix que prefigura i anticipa les catàstrofes personals del mateix compositor: el diagnòstic d’una malaltia cardíaca incurable, la mort de la seva filla Maria amb quatre anys, la mort de la seva sogra en el funeral de la seva filla, fracassos professionals com la dimissió forçada de l’Òpera de Viena...
Anomenada Simfonia “Tràgica”, introdueix el públic en el món interior del compositor, tot mostrant els alts i baixos emocionals més pronunciats que recorren tota la partitura.
La percussió emmarca de moltes maneres els extrems emocionals que Mahler pretenia captar: primer, amb esquelles dels animals de muntanya, que evoquen una imatge nostàlgica de la vida rural, i després amb els famosos cops de martell. Cadascun dels tres escruixidors cops del fatal martell representen una fatalitat que ofega els records feliços.
El Gran Teatre del Liceu, immers en el cicle Univers Mahler, un fascinant itinerari per gaudir de la integral de simfonies de Gustav Mahler a càrrec de Josep Pons, director titular de les formacions estables de la institució, presenta aquest nou episodi d’una forta bellesa i autoreferencial, amb aquesta representació pessimista de la lluita desesperada de l’home amb el seu propi destí, potser fins i tot amb la mort.
Escrita entre els anys 1903 i 1904, la Sisena ocupa un lloc particular en el seu catàleg. Amb una conclusió tràgica i inesperada, contrasta molt amb l’etapa feliç de la seva vida en què s’havia casat amb Alma l’any 1902 i havia nascut la seva segona filla, Anna, durant el transcurs de la composició.
Una increïble partitura que narra les desgràcies d’un home que es fa petit enfront d’una adversitat més gran que ell i que, tot i les fatalitats, resulta un viatge tan emocionalment humà que acaba reafirmant la vida mateixa.
Close to Culture, even closer!
Select your province and enjoy culture for everyone