Current Style: Standard
Presentació
El Chinabum pretén donar veu a una generació. La Berta Prieto i la Lola Rosales van decidir escriure el text que les presentaria com a companyia. Coincidien en què el més honest i al mateix temps el que més les motivava era parlar sobre el “nosaltres” i des del “nosaltres”: es van proposar fer un retrat real sobre la seva generació que també és la nostra.
Amb un toc de comèdia i des d’un llenguatge quotidià fem una crítica, reivindicant que la “Generació Z” tenim moltes coses a dir i moltes inquietuds que van més enllà de l’individualisme que se’ns ha atribuït. A través de quatre personatges, quatre dones-noies,
amb la necessitat comuna de reivindicar el seu lloc com a dones i com a joves, quatre noies que podríem ser nosaltres mateixes -o no-, trenquem estereotips per a ensenyar la força i valentia de la joventut.
Dins d’un marc d’aparent normalitat -l’acció té lloc al lavabo d’un bar xinès- afegim un context d’urgència que fa que es vegin obligades a actuar segons la seva naturalesa més primària, perquè quan et trobes en una situació límit surten totes les veritats que tens amagades i la necessitat de sobreviure s’imposa per sobre de tot.
Sinopsis
Un home tanca al lavabo del seu bar tres noies que, incomunicades, busquen la manera de sortir. El que abans semblava el magatzem d’un bar xinès, s’acaba convertint en el seu refugi. Creuen que poden canviar el món, però el món només vol vendre Yatekomos.
“A mi m’agradaria viure una vida més èpica, tenir experiències més extremes perquè si no sempre tot és súper avorrit. Jo sempre he pensat que els bons artistes tenen traumes i que si no em passa res interessant seré una actriu mediocre. I jo no vull ser mediocre. Jo vull viure tant i tant i tant que quan sigui vella els meus nets al·lucinin amb mi. M’agradaria omplir estadis com la Rosalia i que la meva mare estigués orgullosa de mi. M’agradaria poder fer una festa pel meu aniversari i que vingués molta gent a dir-me que soc molt especial i el molt que m’estimen perquè així sentiria que la meva vida té sentit, que és tot el contrari a ser mediocre.”
Fitxa artística
Text original de Berta Prieto i Lola Rosales
Direcció: Berta Prieto i Lola Rosales
Ajudant de direcció: Marta Ros
Interpretació: Cèlia: Roser Dresaire, Cristina: Berta Rabascall, Sara: Mariona Pagès, Emma: Lua Amat.
Música original: Paula Jornet
Música en directe: Gemma Oliveras
Espai sonor: Iker Rañé
Espai escènic: Las chatis de Montalbán
Il·luminació: Mariona Ubia
Audiovisuals: Pep Omedes i Martina Orobitg
Assessorament corporal: Aina Serena
Producció: Las chatis de Montalbán
Close to Culture, even closer!
Select your province and enjoy culture for everyone