PERSÈFONE de Iannis Ritsos

Ha tornat, com fa cada any, al lloc on va passar la seva lluminosa infantesa. Després de retrobar les antigues amistats, decideix entrar a la casa familiar acompanyada de la seva millor amiga. Fa molt de temps que viu fora i Persèfone té ganes de compartir tot allò que ha après i callat durant anys.

«La idea de l’equilibri entre el món antic (atàvic, pur i gairebé perdut) contraposat al món contemporani (sorollós, superficial i cruel) dansa líquidament al voltant de la presència d’una dona conscient de la llum i la fosca. Persèfone pugna contra el soroll, que li vol impedir la reflexió.»