T'estimo si he begut

En un moment on predominen les desavinences, les crítiques desmesurades, l’enveja i la rancúnia, Dagoll Dagom, la Brutal i T de Teatre trenquen una llança per demostrar que unir esforços és el millor camí per aconseguir avançar d’una manera creativa i renovada. I ho fan a partir de relats d’Empar Moliner, adaptats al teatre per ella mateixa.
Històries esbojarrades i contradictòries que fascinen per la seva singularitat, protagonitzades per personatges no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics: un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s’enfada amb el seu nòvio després de somiar que l’enxampa al llit amb un altre o una parella que assisteix al curset obligatori per pares adoptius. Són retrats, entre còmics i amargs, de la vida moderna, escrits amb un estil tan rigorós com desvergonyit que la crítica ha qualificat de “turbulent, descarat i ple d’enginy”.