SEÑORA DE ROJO SOBRE FONDO GRIS

Un pintor amb molts anys en l’ofici porta temps sumit en una crisi creativa. Des que va morir de manera imprevista la seva dona, que ho era tot per a ell, pràcticament no ha pogut tornar a pintar. L’obra és el relat d’una història d’amor en un camí desenfrenat cap a la mort, en aquella Espanya amb trets inequívocs dels anys 70, que ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i que arriba a la intimitat i emoció de cada un de nosaltres pel camí recte i simple de la veritat.

Cent anys després del naixement de Miguel Delibes, José Sacristán ens regala una interpretació commovedora del monòleg on l’escriptor va retratar la dona de la seva vida. A través de Sacristán reviurem un amor que s’omple de dramatisme, i segurament de major plenitud, quan apareix l’enfermetat. Una mirada contundent sobre la pèrdua de la parella després de molts anys de convivència que retrata “una senyora de vermell”, tan lluminosa, sobre “el fons gris” de totes les circumstàncies que envolten el seu final. En paraules de l’actor: “Volver a Miguel Delibes es no dejar de aprender a mirar”.