Señora de rojo sobre fondo gris

Nicolás, un pintor amb molts anys d’ofici, porta molt temps sumit en una crisi creativa i personal. Des què va morir de manera sobtada la seva dona no ha pogut tornar a pintar. Sobreviu en aquest estat i la seva memòria i potser també la seva imaginació, recorden i recreen aquells mesos de l’estiu i tardor de 1975, quan la seva filla gran estava a la presó per les seves activitats polítiques mentre que, al mateix temps, a l’Ana, la seva dona, què ho era tot per a ell, li diagnostiquen una malaltia què la du a una mort sobtada als 48 anys. Tota aquesta evocació, també dels dies d’alegries, és una apassionada història d’amor en camí desenfrenat cap a la mort. Ens situa en aquella Espanya amb trets inequívocs, ens parla de la felicitat i la seva pèrdua i arriba a la intimitat de cadascú pel camí recte simple de la veritat.

“Yo escribia para ella. Y cuando faltó su juicio, me falló la referencia. Dejé de escribir y esta situación duró años. En este tiempo pensé, a veces, que todo se habia terminado” . Miguel Delibes

"Hay que escuchar a Sacristán en la cumbre de su arte, interpretando a un hombre umbrío por la pena / casi bruno". Marcos Ordoñez, El Pais

“Sacristán respira sobre el escenario y lo colma de humanidad sin necesidad de recurrir a artificios” El diario de Córdoba

De Miguel Delibes
Adaptació teatral: José Sámano, José Sacristán, Inés Camiña
Direcció: José Sámano

Intèrpret: José Sacristan

Estrena de la versió en català.
Durada: 90 min