La màscara no menteix mai visita comentada

La màscara no menteix mai traça un recorregut a través dels usos polítics de la màscara en la modernitat i aborda les polítiques de control sobre el rostre, les resistències culturals a la identificació, la defensa de l’anonimat, les estratègies de terror en l’acte d’ocultació o la manera que tenen els dolents, els herois o heroïnes i els dissidents de mostrar-la com a símbol identitari. El nostre món no es pot entendre sense màscares i emmascarats, i encara menys en el moment actual, en què una pandèmia ens ha obligat a viure darrere d’elles.

«Les màscares serveixen per comunicar-nos amb el que és invisible, però també posseeixen un component subversiu i clandestí. Darrere la màscara, a l’empara del que no es veu, la nostra identitat queda en secret i som capaços de fer realitat els desitjos més prohibits amb una certa seguretat. La màscara no és passat, com tampoc no menteix».

Servando Rocha

A partir de l’assaig Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados, de Servando Rocha, aquesta exposició proposa una història subterrània del darrer segle i mig sota el signe d’una màscara dessacralitzada, que s’infiltra dins del paisatge polític com a instrument al servei de perversos exercicis de poder o com a eina per a la construcció identitària en l’activisme polític i les lluites socials.

Entre el Ku Klux Klan i Pussy Riot, s’estén, així, un repertori heterogeni de rostres emmascarats rere els quals s’amaga no només una identitat, sinó també l’origen d’alguns fenòmens que defineixen el nostre present, com les fake news, la conspiranoia o els mecanismes de control biopolític.

Estructurada en set àmbits que funcionen com set relats tancats, però connectats subterràniament per reveladores recurrències temàtiques i iconogràfiques, La màscara no menteix mai combina una àmplia selecció de material documental i recursos audiovisuals amb objectes que permeten entendre tant la polisèmia de la màscara (passamuntanyes de Pussy Riot, caputxes de protestes feministes, màscares de lluitadors mexicans, màscares antigàs, màscares Perchta del folklore austríac…) com la singularitat dels diversos contextos en què l’ocultació del rostre ha adoptat un caire polític (objectes maçònics, la càmera i la cadira utilitzades en el sistema antropomètric d’Alphonse Bertillon, pamflets activistes, armes…).