La mala dicció

L’última obra d’una trilogia que rellegeix les obres de Shakespeare. Pren Macbeth de punt de partida per portar a escena una al·legoria sobre
el poder de la paraula i el deliri de la imaginació.

La mala dicció completa la trilogia iniciada amb La caiguda d’Amlet (o La caiguda de l’ac) i L’Empestat, fruit d’una personal relectura de les tragèdies de Shakespeare. Si bé la primera partia de Hamlet i la segona de La tempesta, aquesta creació perverteix Macbeth traslladant a l’actualitat no tant el tema de l’ambició de posseir el poder, sinó la manera com actuem en ser-ne posseïts. Som sota els efectes d’un encanteri que ens fa viure encegats pel capital –istme actual entre el de dalt i el de baix, entre el bé i el mal–. I, per la gràcia geogràfica i l’evident polaritat, ens ha tocat tenir el poder i la il·lusió de llibertat. I dominats per aquestes capacitats i eternament insatisfets, hem abusat de poder i excedit
d’autoritat creant crims innombrables que han portat el món al límit del col·lapse. Ara, conscients, vivim un temps de remordiments i a la nit sentim sorolls que ens roben el son. Un cop destruït el món natural, només ens queda aquest món abarrotat del llenguatge. Ens ha caigut una maledicció per haver portat la mà a l’addicció. La mala dicció ve a ser una al·legoria sobre el poder de la paraula i el deliri de la imaginació.

Jordi Oriol és actor, director, dramaturg i músic. La seva creació dramàtica va molt lligada a l’espai, al temps, a la llengua, a la forma i, en definitiva, a la seva pròpia biografia. Ha guanyat entre d’altres el Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre, el Premi Injuve, el Premi FAD Sebastià Gasch, el Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta i el Premi BBVA.