Un hombre de paso

Al bar de l’hotel Roma, a la ciutat de Torí, una periodista parla amb la redacció del seu diari mentre espera que apareguin dues persones per fer una entrevista de gran importància. Entre les ombres apareix el primer. Es tracta de PRIMO LEVI, escriptor de reconeixement mundial, químic de professió i supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz. Levi ve a ser “testimoni” de l’entrevista que ANNA, la periodista, mantindrà amb MAURICE ROSSEL, de nacionalitat suïssa, antic membre de la Creu Roja Internacional durant la Segona Guerra Mundial. Rossel va visitar els camps de concentració nazis i va arribar a parlar amb els oficials al comandament i amb alguns presoners abans d’emetre un informe que resulta si més no polèmic. L’experiència dels dos homes, que van estar al mateix camp, va ser diametralment oposada. Un va tenir el privilegi de visitar-lo com a observador i moure’s amb certa llibertat. Per contra, Levi va viure l’horror d’una de les experiències més extremes i destructores de l’ésser humà que hagin existit mai. L’escena va canviant a mesura que transcorre l’entrevista. Les preguntes de l’Anna comencen a tenir un to més acusatori. Ella està perfectament informada de tot allò escrit per Rossel sobre aquelles visites i té també informació del que en realitat passava allà. Amb les seves preguntes, Anna anirà “acorralant” Rossel a base de preguntes i matisos que va assenyalant i que deixen l’antic membre de la Creu Roja en una situació molt delicada, ja que sembla no haver-se “assabentat” del que estava veient als camps. Finalment, Levi tornarà a escena per mostrar-nos un epíleg ple de lucidesa on sent les bases de la decència moral. Tot i això, Levi no es considera un moralista, sinó només un narrador.