La guerra no té rostre de dona

Clara Segura i Guillem Balart en un relat colpidor 

”La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana.”

Ens trobem en un espai devastat, ple de runes, la guerra és molt present, encara es pot olorar i sentir. Moltes dones que expliquen a un periodista històries de guerra viscudes en primera persona, com elles la viuen i la senten, com la guerra pot tenir nom de dona.

A partir de textos d’Svetlana Aleksiévitx, escriptora guanyadora del Premi Nobel de Literatura l’any 2015, Clara Segura i Guillem Balart ens ofereixen un relat colpidor de les dones que van lluitar a la guerra i que, gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d’una altra manera de viure el món.