Geólogie d'une fable

Géologie d’une fable [Geologia d’una faula] és una creació que barreja contes, dansa i manipulació de matèria i de so. L’element central d’aquesta creació és l’argila: per capes, per plaques, per piles, en baixos relleus, modelada en directe, impresa, perforada... i que dona vida a les figures i als espais. A partir d’aquesta matèria primera els dos intèrprets remunten la genealogia de les nostres faules a la recerca dels seus orígens. Diuen que
per escriure les seves faules tant Marie de França com Jean de La Fontaine es van inspirar en Isop, que es va nodrir de les faules perses. Les faules perses arriben molt probablement de l’Índia... I així successivament per tota la deriva dels continents. La primera faula va ser, potser, simplement modelada amb argila. Inspirant-se lliurement en aquestes faules, l’espectacle no té una narració lineal, sinó que evoca diferents fragments de les històries. Porta a escena dos personatges, arqueòlegs, geòlegs, escultors, investigadors del naixement d’aquests contes, de territori en territori, d’un imaginari a un altre. Una sèrie de figures animals prenen vida en mans seves. Les modelen en directe, els quadres es creen davant dels ulls dels espectadors i deixen obert l’imaginari perquè interpretin les imatges a la seva manera. El so també ocupa un lloc essencial en eldesenvolupament de l’espectacle. Emmanuel Zouki, enginyer sonor de cinema i documentals, ha solcat el món i ha recollit en els seus viatges una gran varietat de sons, músiques, cants, ambients: rondallaires africans i cants tradicionals etíops, el so del vent a les altes muntanyes xilenes i els trons de tempesta a Corea, la música i cançons camperoles vietnamites, els cants dels ocells dels pantans... Aquest viatge en el temps, aquesta cruïlla en l’espai, també ens recorda que no fa gaire les nostres fronteres no estaven tan definides com avui: un viatge imaginari pel patrimoni d’una herència comuna en un món dividit.