Connecting de Sandra Baía

El pati i la llotja del Casal Solleric es consagren a la realització i exhibició d’escultures i instal·lacions de mitjà i gran format. En aquesta ocasió, i amb la voluntat d'integrar-nos al programa de la coneguda Nit de l'Art, s'ha convidat la reconeguda artista portuguesa, especialitzada en escultures i instal·lacions en espais no convencionals, Sandra Baía. La idea d'entendre tot l'edifici del Casal Solleric com un espai viu, ens ha portat a oferir dos llocs poc usuals per  aquesta exposició, el pati i la llotja de la façana principal.

En les instal·lacions del Casal Solleric Sandra Baía (Lisboa, 1968) aconsegueix sensibilitzar l’espectador sobre la plasticitat de l’arquitectura. Treballa amb la ressonància de l’espai, animant al públic a entrar en un diàleg entre el que veu i com ho entén. L’artista activa ressonàncies, creant paisatges dins paisatges, perquè en la seva obra sempre hi ha una mica d’il·lusió i una mica de realitat; una mica de construcció mental i una mica d’herència física de l’espai, que la creadora aconsegueix "abstreure" i produir una dissolució de l’entorn, multiplicant paradoxalment les seves formes. Com a espectadors ens movem en un espai indefinit, amb signes que, abans de situar-nos, ens duen a experimentar desplaçaments i energies que ens mostren més l’entremig que el perquè de les coses. 
Són obres que s’integren en l’arquitectura, com si volguessin conviure-hi en simbiosi com una segona pell, un reflex ampliat de l’edifici, una experiència sensorial o objecte-entorn que exigeix la mirada de l’observador i la seva atenció física i psicològica. Sandra Baía interactua amb l’espai del Casal Solleric i amb la ciutat, i comparteix aquesta espècie d’equilibri inestable que caracteritza el seu treball. 

El seu domini de l’escala, el seu sentit de l’orientació i l’equilibri, la seva relació amb el context que acull l’obra, la cerca del desplaçament de l’espectador i la dimensió del temps, l’acurada captació de la llum, els seus enganys visuals... fan de les seves intervencions una experiència única; perquè la intenció no és proposar una reflexió a l’espectador, sinó modificar la seva percepció, establir fissures. És per això que la intenció de les seves superfícies emmirallades  és interrompre i desdoblegar la visió espacial, permetent la contracció i l’expansió del mateix espai. La nostra mirada es perd en un espai que s’estira i es deforma. 

Si alguna cosa sedueix de les obres de Sandra Baía és com en moltes ocasions aconsegueix apel·lar a tots els sentits alhora, la qual cosa permet, juntament amb els seus enganys visuals des del plàstic, que cadascuna de les seves cites expositives sigui una experiència atmosfèrica que incita la nostra sensibilitat emocional. 

Nascuda a Lisboa (Portugal) va estudiar Arts Visuals a la Societat Nacional de Belles Arts. Ha exposat regularment des de l’any 2000 amb especial esment a Wild Urbanity, Galeria Filomena Soares (2023); Finger Print, Fundación Manolo Paz (2022); Formas encontradas, Mudas Museu de Arte Contemporânea da Madeira (2021); Dialogues with Amadeo, Museu Municipal Amadeo de Souza Cardoso (2021); One’s story is not enough, Galeria Fernando Santos (2019); Half The Sky, Fundação Àrpád Szenes-Vieira da Silva (2019); There Are Always Places Along The Way, Terreiro das Missas, Belém, Lisboa (2018); o Entalada, Travessa da Ermida Project (2018). 

La seva obra està en col·leccions com la Berardo Collection; Portuguese Cinemateca; Helga d’Alvear Museum; François Schneider Foundation; Dardo Foundation; Julião Sarmento Collection; Mudes. Museum of Contemporary Art; Amadeu Souza Cardoso Municipal Museum; Norlinda i José Lima Collection; Manolo Paz Foundation; o Travessa da Ermida Project.