Ciència Fricció

És possible imaginar altres històries terrestres? Podem pensar altres maneres de viure entre espècies diferents? L’exposició explora aquestes qüestions a través d’una selecció d’obres artístiques i de peces de divulgació científica. Planteja un canvi de mentalitat i de sensibilitat que qüestiona la supremacia de l’espècie humana i aposta per una visió del món entès com un ecosistema on conviuen totes les espècies del planeta.

«Si, com sostenen Haraway i Margulis, tota la Terra està viva, és hora d’abandonar el mite de la supremacia i reprendre el contacte amb les nostres nombroses companyes terrestres.», Maria Ptqk

L'exposició «Ciència fricció. Vida entre espècies companyes» parteix de l’evidència científica que totes les espècies terrestres estan unides per relacions simbiòtiques i interdependents. En la natura no hi ha organismes autònoms o independents; tots formem part d’ecosistemes integrats els uns en els altres. Les espècies configurem una xarxa de col·laboracions, mutacions i intercanvis en la qual convivim com a companyes.

Aquest canvi de paradigma implica que l’espècie humana no és una espècie excepcional ni superior. En última instància, la simbiosi posa en qüestió la supremacia humana, la idea que el conjunt de la natura i tots els éssers vius estan al servei del nostre benestar.

Per relatar aquest canvi de perspectiva, l’exposició s’inspira en l’obra de dues figures clau en la cultura científica contemporània: Donna Haraway i Lynn Margulis. Totes dues destaquen per la importància que atorguen a la simbiosi i la col·laboració entre espècies, així com pel seu interès en la comunicació i la narrativa científica.

Artistes, pensadors, científics i activistes

La transició de l'antropocentrisme –una visió del món centrada en l’humà– al biocentrisme –l’humà s’entén com a part d’un ecosistema– recorre tota l’exposició. El visitant hi trobarà una selecció d’obres artístiques en suports diversos, com les instal·lacions immersives audiovisuals i sonores, la realitat virtual, la pintura, el dibuix i el cinema d'avantguarda, a més de peces de divulgació científica.

La comissària de la mostra, Maria Ptqk, hi ha aplegat una sèrie de creadors, pensadors i científics d’arreu del món que exploren les relacions entre espècies i persuadeixen de la urgència d’inventar altres ciències f(r)icció i històries fabuladores o especulatives que ampliïn l’imaginable i ens ajudin a situar-nos en l’emergent paradigma interespècies.

L’evolució dels drets de la natura

L’exposició culmina amb Time-Life-Time de Jaime Serra (2021), una instal·lació artística produïda especialment per a la mostra i dedicada al moviment pels drets de la natura. D’acord amb aquests drets, les espècies animals i vegetals, així com rius, muntanyes, valls o ecosistemes, han de ser protegits pel seu valor intrínsec, al marge de la seva utilitat per als humans.

Amb aquesta instal·lació, alhora epíleg i peça autònoma de la mostra, l’autor fa una revisió molt personal d’aquest corrent actual de l’ecologisme a través d’una trentena de peces en diversos suports i registres gràfics (collages, fotografies i objectes diversos). D'una banda, és un recorregut històric per les fites que han marcat l'evolució dels drets de la natura des de mitjan segle XX fins a l’actualitat. D'altra banda, d’una manera irònica i suggeridora, l’autor fa dialogar aquestes fites amb elements presents a la pròpia exposició i amb d’altres provinents de la cultura popular i els mitjans de masses, tot dibuixant un recorregut fet de paradoxes i trobades inesperades.

L’exposició del CCCB representa la culminació d’un cicle de recerca més ampli iniciat el 2017 amb una exposició produïda per l’espai virtual del Centre d’arts visuals Jeu de Paume de París.