Canto jo i la muntanya balla

A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols
que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda
la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres
fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la
imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec,
el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per
bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu
barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.
L’espectacle porta a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla on els éssers humans, el regne animal i
el vegetal comparteixen protagonisme, amb un llenguatge valent i insòlitament expressiu, i una prosa virtuosa mereixedora
del Premi de Literatura Europea 2020.